La nit d’ahir va dur-me a la memòria les grans nits de les supersticions i les bones sorts.

Recordo el dia que el Chelsea ens va eliminar de la Champions (com que la ferida d’ahir es tan recent avui no fa massa mal reobrir-ne de velles). Estàvem a La República (encara no havíem conquerit la plaça fixa als deports) i cada grup d’amics tenia el seu propi ritual. Un tal Pau, que seia a la taula de darrere nostre, va ser increpat per tots els seus amics en repetides ocasions, es veu que era el gafe oficial del grup i va ser obligat a sortir del bar i a veure els últims moments del partit des del carrer. Paral·lelament, un noi de la taula del costat es va passar els últims 10 minuts del partit parlant pel mòbil amb el seu pare cridant: “Papa, que sempre que miro el futbol amb tu guanyem, hem de parlar fins al final, que farem un gol òstiaputa!”. La imatge del pare amb pantufles al sofà parlant amb el fill que estava al bar tot borratxo també deuria ser per veure-la, però això és un altre tema.

En aquella època nosaltres no teníem una superstició fixa, potser de tant en tant dèiem alguna cosa com “sempre que porto aquesta jaqueta guanyem” o “no tornis a portar la bufanda que sempre que la portes perdem”, però res seriós. Llavors, el 17 de maig de l’any passat, la màgica nit que vam guanyar la Champions va marcar un punt d’inflexió…

Faltava poca estona pel final i teníem l’esperança als peus, vaig anar al lavabo un moment i llavors va passar: GOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOL. Havia marcat Eto’o, començava la remuntada. I jo al lavabo.

Des de llavors, la cosa s’ha agreujat i ja em dec haver perdut uns 7 gols del barça de la mateixa manera, l’últim dels quals la mano de Messi d’ahir…

La meva pregunta és: Sóc gafe perquè marquen quan jo no miro els gols o porto bona sort perquè tinc el poder de provocar gols quan estic al lavabo? Capficada amb la pregunta, he buscat informació sobre els gafes i la bona sort.

El primer que he descobert és que “gafe” en català no existeix. Nosaltres no som gafes, som malastrucs. El segon és que si busques “gafe” al google veus que hi ha hagut una campanya de google-bombing per col·locar certa entrada en primer lloc. I el tercer és que en anglès gafe malastruc es diu jinx.

Llavors ha sigut quan he trobat aquesta notícia que es va publicar al maig d’aquest any a la revista New Scientist:

Some people have all the bad luck. Whether you call them accident-prone, or just unfortunate, there’s a group of people who really do have more mishaps than others. Everyone seems to know a comic or tragic figure who tends to get into scrapes, but until now it has been hard to show whether they are genuinely more accident-prone than others. To answer this question, Ellen Visser and colleagues at the University Medical Center Groningen in the Netherlands analysed the results of 79 studies which examined how prone people are to having accidents. In all, the studies recorded the mishaps suffered by 147,000 people, drawn from the general population in 15 countries. Strikingly, it appears that there is a discrete group of people who suffer the most accidents: 1 in 29 people have a 50 per cent higher chance of having an accident than the rest of the population (Accident Analysis and Prevention, DOI: 10.1016/j.aap.2006.09.012). Visser says the study doesn’t reveal which people in particular are most at risk, but it does show that a band of hapless people exists. Previous research suggests that children and people who work on oil rigs or as combat pilots, for instance, tend to have more accidents. But Visser suspects that the hapless have certain personality traits that predispose them to accidents.

Que vindria a dir que segons un estudi d’una universitat holandesa els malastrucs existeixen i que ho són 1 de cada 29 persones.

He fet números. Si als esports som unes… 150 persones (tirant llarg) mirant els partits del barça, en total al bar hi ha 5,17 malastrucs. Ergo, si volem guanyar la lliga diumenge tenim una setmana per descobrir aquests altres 4,17 i obligar-los a tancar-se al lavabo amb mi